Encara no fa un any, però espere seguir afegint dies des del moment aquell que vaig començar. Desitge que aquestes paraules servisquen a moltíssima gent per a donar el pas que jo vaig donar en el seu dia.
En principi era reaci i em feia una miqueta de por tirar endavant: per la inseguretat de si seria capaç de fer les coses bé, per la responsabilitat de dur a terme allò amb què em comprometia, per la incertesa de com anirien les coses… Tot per a mi eren problemes i no vaig poder vore cap aspecte positiu fins haver iniciat la primera de (espere) moltes més sessions que encara estan per arribar.
L’amistat que es crea amb els companys, la satisfacció de saber-te útil, la progressió dels companys i la teua pròpia, la fluïdesa en les converses sense necessitat d'haver-les preparat, el relax d’aturar-se una hora a la setmana d’aquesta vida tan estressant, les rialles, les històries, els coneixements adquirits… i, el millor de tots: saber que tots i cadascun dels meus company fan un balanç com a mínim tan positiu com el meu.
Em diuen Vicent i sóc voluntari pel valencià.
1 comentari:
Hola soc Montse, l`aprenenta de Vicent. Vull comptar que la meua experiència en este proyecte ha sigut molt gratificant i positiva.
Ara, a més de parlar un poquet valenciá tinc dos bons amics, Vicent i María(l`altre aprenenta)amb els que compartisc aficions i afecte.
Trobar un puesto, una hora i un tema de conversa es molt sencill, si hi ha gent amb ganes d`aprendre i gaudir de la companya dels altres.
Vull donar les gracies a Vicent per la seua paciència i tenacitat i animar a tots a que participen en este proyecte de difusió de la llengua. Fora Vergonya.
Un beset a tots.
Publica un comentari a l'entrada